Cas 2

El segon cas es tracta d'un cas sobre una noia menor, 16 anys, que està embarassada, els components eren Alba Rodriguez, Alba Vera, Cristina Gomez, Laura Real i Victor Dominguez.

Es tracta d'una noia de 16 anys que es queda embarassada, en un primer moment sent un embarass no desitjat, la seva parella es despreocupa totalment d'ella. La seva mare no vol que el tingui, i el seu pare decideix donar-li suport. Parla amb serveis socials, i aquests li diuen el tipus d'ajudes a les quals es podria acollir en el cas de que decideixi tenir l'infant.

Crec que l'opció que van decidir els companys, la Cláudia i l'Albert, van estar les acertades, parlar amb les parts implicades intentant arribar a un acord comú.
No obstant, considero, que en el cas que es decidís finalment de tirar endavant l'embaràs, hauria d'haver un seguiment per part de les treballadores socials un cop tingut l'infant, per tal d'assegurar una situació "estable" un cop nascut l'infant.

Casos

En el cas 1, la temàtica principal del conflicte és el bullying, els components del grup són la Claudia,Eli,Guim,Marina,Marc i Soraya.

En el cas1, vam veure com una nena era marginada a l'escola per alguns companys de classe i a casa els seus pares tampoc estaven massa per ella.Es va poder observar que la noia patia bullying per què a classe es reien de les seves ulleres, i la rebutjaven sempre.

Com a solució al cas, crec que des de l'escola es podria crear algun tipus de projecte de caire educatiu i cultural per tal de que es coneguessin tots molt més com a classe, tots poguéssim trobar interessos, i d'aquesta manera es poguessin conèixer més i en un espai no tant acadèmic. Considero que aquest fet, ajudaria a tots els membres de la classe i a la noia en particular, i la noia i el noi que la martiritzen, focalitzarien el seu punt d'atenció en la nova activitat, deixant de fer mal a la noia.

Personalment, l'opció de fer mediació la veig una bona manera de resoldre els problemes, encara que crec que abans s'hauria d'haver preguntat al noi i a la noia si volien fer-la, i en el cas que fos afirmatiu haver-li preguntat a la noia que patia el bullying. No obstant, no crec que la manera sigui fer una amonestació al noi i a la noia, tal i com es va presentar a classe,ja que no crec que serveixi de molt d'una banda, i per l'altra l'aprenentatge que faríem el noi i la noia de l'amonestació o bé seria ínfim o no existiria.

La cançó que defineix l'essència en l'educació social és...

La música, gran eina per fer connectar, emocionar, vibrar a cadascú de nosaltres.

Sóc una apassionada de la música per què aconsegueixo veure mons que desconeixia, canviar la meva mirada, perspectiva, sensacions corporals...

No puc escollir tant sols una cançó per definir l'educació social, ja que l'educació social som tots, la trobem a casa nostra, al supermercat, a la televisió i al congres dels diputats.
 L'educació social és tot i som tots, per això hi ha tantes cançons com sentiments que ens transmet l'educació social.

Encara que avui tinc ganes de compartir amb vosaltres aquesta cançó.

Espero que la gaudiu tant com jo.

Tots som fràgils en diverses situacions de la nostra vida, depenen del moment el qual estiguem passant, depenen de qui tinguem endavant i també ho som per deconstruir-nos i tornar-nos a construir i reiventar dia rere dia.

Com acompanyem en l'educació social? Quin són els moments i processos?

Estem en constant "acompanyament" en els processos de vida de les persones i ells de les nostres. El com és tant divers com a persones en el món, molts de nosaltres i de les persones que ens rodegen acompanyen processos que realment ni sabien que acompanyàvem, només potser perquè no li havíem posat el nom.

No m'agrada parlar d'acompanyament sinó de creixement, el creixement com a fi i no com a medi. Considero que tots ens acompanyem en els nostres cicles de vida i quan utilitzem la paraula d'acompanyar ens remetem en caires que denoten dificultats en l'altre, veiem a la persona de forma paternalista. No obstant, és una visió totalment personal i per aquest mateix motiu no parlaré de creixement si no d'acompayament respectant la pregunta.

Els moments i els processos que l'acompanyament comporta són principalment, l'humiltat cap a l'altre com a procés creador d'autonomía personal, l'objectivació en la persona que s'està acompayant, veient alhora els límits d'aquesta, respectar els tempos de cada persona, veure l'acompanyament com un tot on també formen part verbs com apreciar, recolzar, autoritzar... i deixar que ens acompanyin.

Respecte el llibre, el que més m'ha cridat l'atenció és de la importància que li dona, i que no li donem, de saber tancar els cicles d'acompanyament.Considero que es una tasca molt difícil per què al nostre dia a dia ja ens costa desprendre'ns d'aquells objectes per exemple, que tenim especial afecte, o ens costa més posar límits a algú que estimen que no pas a un desconegut. Doncs el mateix crec que passa amb dir " fins aviat " a algú. En com ens sentim quan els altres pensem que estem amb ells només per què és el nostre treball, i com ens ho treballem això personalment, quines reflexions apareixen i quines resolucions es descobreixen.

Fes un ( I + U ) x V = de la UTE

Necessitats de l'UTE

Accés a la cultura (5+5)x5=50

Crear espais no terapèutics (5+5)x5=50

Estancament en el procés; fan les mateixes coses o si més no casi iguals, tant els nous com els que porten anys (5+5)x5=50

Imposició de pautes,molt marcades, com a reducció d'autonomía (5+5)x5=50

Quina carta escriuries si tu fossis el Quique? Escriu-la i justifica la resposta

Hola Tania,

Sóc Laura, Educadora Social

Els teus pares han vingut a veure'm aquest matí i m'han explicat com es senten, ens diuen que els hi agradaria reprendre la relació amb tu, però no saben com fer-ho, el que si que m'han dit es que t'estimen i tenen moltes ganes de tornar a tenir una bona relació amb tu. Jo pel que he parlat amb els teus pares, estan disposats a posar tot de la seva part per què la relació millori.

M'agradaría poder parlar amb tu sobre la situació, sempre i quant tu vulguis.

Quan vulguis em dius alguna cosa, sobre que tal et sembla la idea i parlem, si no contestes, entendré que no tens ganes de parlar ara en aquests moments.

Moltes gràcies Tania per atendre'm.

De què depèn l'èxit o el fracàs d'una acció formativa? Quina relació té amb la pedagogia de la finitut? Com treballem els nostres errors, frustracions i fracassos?

Per parlar d'èxit o fracàs, paraules amb molta carrega definitòria, utilitzada constantment en el nostre vocabulari, hauríem de plantejar-nos primer, què signifiquen, per nosaltres, aquestes paraules.

Doncs bé, per mi l'èxit o el fracàs no són més que l'imaginari que es fa cada un, per què són paraules que per mi s'evaeixen en sí mateixes, ja que considero que en el nostre camí no trobem moments d'èxits o de fracàs si no que com bé diu Dewey, " el crecer no es algo que se completa en momentos aislados, es una dirección continua hacia el futuro " és per aquest motiu, que no m'agrada encasellar els processos en èxits o fracàs.

A efectes pràctics, la meva definició i el meu apropament a l'èxit o el fracàs en l'acció formativa esdevé en l'educador, si l'educador apropa i/o engega a encendre la flama del procés educatiu vital de la persona, jo parlaria d'èxit, si no ho aconsegueix, per mi podria ser per dos factors: o bé no ha arribat el moment  de la persona per tal d'encendre aquests procés interior i individual o bé que l'educador no ha sabut engegar-lo, en el cas que fos el segon cas, l'educador hauria fracassat. No obstant, no es pot regularitzar aquest pensament ja que mai sabrem si era o no el seu moment, per tant mai podríem culpabilitzar a l'educador d'aquest fet. És a dir posaríem la incertesa de quin dels dos factors ha fet que no s'engeges, però no la culpabilitat, moment en el qual l'educador hauria de revisar les seves pràctiques, en el cas que no ho faci regularment.

Crec que la pedagogia de la finitut té molt a veure amb l'esmentat, ja que si tu consideres la teva vida com a un procés d'aprenentatge, mai sentiràs el pes d'un " error" d'una " frustració " o " fracàs " doncs per què ho veuràs part del teu procés d'aprenentatge adonan-te que si no ha sigut era per què no havia de ser.

A mi m'agrada veure la " inmaduressa " de les persones o la meva pròpia com a una possibilitat de desenvolupament, per tant si sóc o les persones són immadures en alguns àmbits de la seva vida això significa que encara puc aprendre més, i per mi això és estar en el bon camí.

No obstant, sóc conscient de que reconèixer de la que vida es creixement em protegeix de la idealització de la infantessa, com a moment en el qual mai estàs desamparat i sempre hi algú que et guia.
M'agrada revisar el meu discurs i els dels altres per veure que amaguem al darrere i  que no som conscients, encara. :)

DAFO de la xerrada sobre l'Estat actual de l'Educació Social en Romania.

Desprès d'haver escoltat la xerrada de les dues professores Romaneses, es va demanar que cada grup fes un DAFO de l'estat actual de l'Educació Social a Romania.

El meu grup vem considerar el següent:

Debilitats: Hi ha un gran número de col·lectius no contemplats, i els que sí que hi estan molt d'ells estan desatesos.
Existència de grups minoritaris sense recursos econòmics, barrejant-los tots.

Amenaces: Aïllament d'una part de la societat.
Poca existència de polítiques socials, o si més no, desenvolupades i pensades per el gaudi d'aquelles persones que sí que les necessitarien.

Fortaleses: L'educació especial es gratuïta.
Gran número d'ayudes per poder estudiar.
Gran número de gent universitària.

Oportunitats: Caritat, com a possible desenvolupament de les polítiques socials.