Des de quin paradigma dissenyo la didàctica de l'educació social ?

Considero que el meu paradigma és i ha sigut el presagi producte, el motiu pel qual s'arrela a records d'infància on m'agradava mirar els llibres que tenia que llegir el meu germà, cinc cursos més grans que jo, escoltar programes i tertúlies a la televisió d'interès actual...sempre m'ha agradat el coneixement i el meu desenvolupament intel·lectual en base el mateix.

Penso que el coneixements és un dels valors més preuats que ens ha donat la nostra Terra, per això intento cultivar-me dia rere dia, no tant sols a nivell inte3llectual, si no a nivell personal. Crec que l'obtenció de coneixements sense reflexions constants dels mateixos careixen de pes per si mateixos.

Per aquest enamorament al coneixement, estic enamorada de les persones i el món que m'envolta, trobo que en ells puc trobar les respostes que em sorgeixen rere dia sobre la meva identitat personal, professional, etc. M'agrada conèixer el altre i que em coneguin, d'aquesta coneixença es generen nous coneixements enriquidors per a qualsevol persona, del i amb el coneixent anem creant la nostra identitat.

Totes aquestes idees i sentiments que sento tan profunds considero que em fan seguir aquest paradigma ja que soc molt entusiasta i mal·leable ja que tot el que faig m'agrada fent-lo sentint el que estic fent, per què ho estic fent, donant-li el valor que cada cosa es mereix, i pel que fa a mal·leable ho soc per què considero que de saber ser flexible en les situacions, et quedes en un estat de prova i de coneixement que pot ser no és el teu conegut, però que per aquest mateix motiu aprens unes altres.

M'encanta estar amb mi i amb els altres en constant aprenentatge, creixent tots junts, cadascun al seu ritme, i sense condicionar massa en el judici dels altres, considero que a cadascú li arriba el seu moment d'alliberació cap al camí de la felicitat.

Mai caminaria sola, per què soc qui soc gràcies a totes les persones que han compartit somriures, mirades, llàgrimes, emocions, sentiments i paraules.
M'agrada pensar que tota la gent a qui conec s'emporta una mica de mi i jo una mica d'ell/a, pensar que som una barreja de tots nosaltres, fosos en un mateix material que ens uneix, l'amor.