El Jose Coomonte ens va parlar de tres termes bàsics pel que fa a la salut mental en adolescents, però jo crec que hem de partir que aquests termes són essencials en la nostra vida diària. Veure, Comprendre i Concloure
Veure, com a primer instància per fer-nos una idea general, comprendre com a moment de transitivitat entre el veure i concloure, i concloure com a moment de vincle social amb els altres.
Com a educadors/es socials, considero que hem de reflexionar sobre el Veure, Comprendre i Concloure del qual ens parla Lacan, però abans de la nostra pràctica educativa. És a dir, veure en quin llenguatge i de quin caire ens desenvolupen millor amb les nostres relacions socials, comprendre com a reflexió entre el que puc donar i com ho puc donar per fer-ho arribar, i concloure com a moment d'expansió dels nostre llenguatge amb pretensions educatives cap als altres.
Pel que fa al terme soledat, considero que no estem gens acostumats a trobar-nos amb nosaltres mateixos i per això ens genera patiment el fet de veuren's fisícament sense cap tipus d'acompanyament. Però és que mai ens plantegem la soledat com a una elecció personal, com a connexió entre el jo i el cosmos... Potser que també ens hauríem de començar a plantejar el per què.
La solitud de les persones crec que és un concepte poc tangible com per poder treballar-lo, és a dir, no crec que hi hagi una solució única i universal, si no diferents processos de vida els quals hem d'acompanyar escoltant els batecs de les emocions que es van generant.
També podem apreciar, que la solitud per altres comunitats no es cap cosa depriment com el que entenem nosaltres per solitud, si no com per exemple els monjos, com una forma d'iluminació espiritual.
Independentment de les nostres creences, hem de començar a veure la solitud, com un procés mal·leable, del qual podem aprendre grans coses per poder-les aplicar a la nostra vida diària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada