Després d'haver vist el cas 3 puc extreure per una banda, la poca flexibilitat per part del professorat a ajustar i repensar els projectes curriculars ,aspecte que veiem en les aules constantment, molts cops hem pregunto, que a part de matemàtiques i llengua, que estudien els professors, per què encendre en el altre les ganes de saber, veiem diferents casos reals, crec que els nostres professors careixen del goig que l'altre obtingui aprenentatge i coneixements de valor per a la persona, no la deposició de continguts a la qual ens tenen acostumats.
Respecte a treure a les noies o no de la classe no ho tinc massa clar, en ocasions crec que afavoreix, d'altres ho empitjora, a vegades margines treien fora a joves de la classe, d'altre amb el mot inclusiu els hi "obligues" a tenir que seguir un ritme similar al mateix companys de la classe. Considero que per determinar aquests tipus de qüestions es tindria que tenir més en compte al jove i les seves circumstàncies, tracten cada cas de manera individual.
Finalment, em va agradar el que l'educadora social proposes el poder realitzar tallers alternatius per tal de captar a les noies per poder començar amb elles un nou rumb, pel que fa a la mediació considero que una mediació ben realitzada (la qual no sempre es segueixen tots els passos de la mateixa) seria adequada per poder arribar a acords.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada